{"id":4186,"date":"2023-04-03T08:00:06","date_gmt":"2023-04-03T08:00:06","guid":{"rendered":"https:\/\/hactebcn.org\/?post_type=activitats&p=4186"},"modified":"2023-06-19T08:15:12","modified_gmt":"2023-06-19T08:15:12","slug":"oasi-stelarc","status":"publish","type":"activitats","link":"https:\/\/old.hactebcn.org\/es\/actividades\/oasi-stelarc\/","title":{"rendered":"Xerrada \u2018Excess, Indifference and Absence: Alternative Anatomical Architecture\u2019 amb Stelarc"},"content":{"rendered":"

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposici\u00f3 Digital Impact<\/em><\/p>\n

L’artista australi\u00e0 Stelarc<\/strong> indaga sobre el significat de la pres\u00e8ncia i l\u2019abs\u00e8ncia en el m\u00f3n digital<\/strong> en la seva pr\u00f2xima visita a Barcelona el pr\u00f2xim 7 de juny<\/strong>. El creador, pioner en l’\u00fas de noves tecnolgies, s\u2019interroga sobre com les persones llisquem continuament entre els m\u00f3ns fora de l\u00ednia i en l\u00ednia i com les noves tecnologies canvien les nostres nocions de corporalitat.<\/p>\n

Els projectes de Stelarc exploren arquitectures anat\u00f2miques alternatives<\/strong>. Entre les seves performances, l’artista ha actuat amb una tercera m\u00e0, una escultura d’est\u00f3mac o un robot que camina de sis potes. A Fractal Flesh<\/em> el seu cos va ser coreografiat de manera remota mitjan\u00e7ant l’estimulaci\u00f3 muscular. L’any 2006 es va construir una orella al bra\u00e7. A Re-Wired \/ Re-Mixed<\/em> (2016), al llarg de cinc dies i durant sis hores di\u00e0ries, nom\u00e9s podia veure amb els ulls d’alg\u00fa a Londres i escoltar amb les orelles d’alg\u00fa a Nova York, per\u00f2 qualsevol, a qualsevol lloc del m\u00f3n, podia accedir al seu bra\u00e7 dret i accionar-lo a dist\u00e0ncia.<\/p>\n

En el marc del programa Oasi de Digital Impact, Stelarc ofereix una xerrada on parteix de la nova concepci\u00f3 de corporeitat que ens planteja el m\u00f3n digital.<\/strong> En paraules de l’artista: \u00abEn els espais liminals de la proliferaci\u00f3 de la Vida Parcial, la Vida Sint\u00e8tica i la Vida M\u00e0quina, el cos s’ha convertit en un significant flotant. Un significant buit. El cos ara no \u00e9s cap cos. Actuant cada cop m\u00e9s a dist\u00e0ncia, en l\u00ednia, la pres\u00e8ncia es torna problem\u00e0tica. La pres\u00e8ncia est\u00e0 marcada per una doble abs\u00e8ncia. O potser l’abs\u00e8ncia est\u00e0 marcada per una doble pres\u00e8ncia. No som ni tots \u00abaqu\u00ed i ara\u00bb, ni all\u00e0 tot el temps, sin\u00f3 en part aqu\u00ed de vegades i en part en un altre lloc, d’altres vegades. Llisquem cont\u00ednuament entre els mons fora de l\u00ednia i en l\u00ednia, navegant des de nanoescales f\u00edsiques fins a llocs no virtuals. El cos habita cada cop m\u00e9s en \u00e0mbits abstractes de l’altament hipot\u00e8tic i de la subjectivitat en streaming. El digital no \u00e9s nom\u00e9s l’\u00e0mbit del digital. Els morts, els morts cerebrals, els parcialment vius, els encara per n\u00e9ixer, els conservats criog\u00e8nicament, la vida sint\u00e8tica i la vida artificial, tots comparteixen ara una exist\u00e8ncia material i proximal. En un moment en qu\u00e8 el cos est\u00e0 amena\u00e7at existencialment per ser infectat per virus biol\u00f2gics, el que es fa evident \u00e9s que l’esp\u00e8cie humana s’enfronta al risc ontol\u00f2gic m\u00e9s generalitzat de ser enva\u00efda per les seves entitats digitals i algorismes virals. El cos individual aconsegueix una velocitat d’escapada planet\u00e0ria, per\u00f2 l’\u00e9sser hum\u00e0 ja no pot assolir aquesta mateixa velocitat des de l’\u00e0mbit mec\u00e0nic i digita<\/em>l\u00bb.<\/p>\n